Sessió de psicomotricitat 2

    La psicomotricitat es una eina per a afovorir els aprenentatges escolars bàsics de forma constructiva i significativa per part de l’alumne, ja que a partir del treball psicomotriu ajudem el nen i la nena a preparar i consolidar els conceptes que ha d’anar assolint durant el curs, sempre a partir de la seva propia acció i del joc.

    Según Bernard Aucouturier l'expressivitat motriu és la manera original amb la qual l'infant manifesta els seus continguts interns inconscients, procedents de les primeres interaccions amb el món envoltant. Des de la meua opinió , jo pense que lo que lo que Sandra vol fer es utilitzar les sessió de psicomotricitat per a que Eric aprenga a saber tractar al seu germà, ja que en les sessions de psicomotricitat els nens aprenen una formació persona que consisteix en constituir la part central de la formació. Aleshores, ella tindria que realitzar una taula amb els aspectes en els que va a fixar , tant de comportament individual com colectiu. Analitzar si juga soles o amb els demes , si comparteix els objectes , si ha variat el seu comportament respecte altres sesions etc ..

   L'objectiu és d'integrar un sistema d'actituds necessari en la relació a l'ajuda psicomotriu. La formació personal explora els processos de comunicació per la via sensòrio-motriu i emocional, afavoreix l'accés a la unitat de la persona i a un coneixement millor de si mateix. Aquesta formació es dóna en grup i requereix per part de cada participant una implicació corporal, emocional i verbal. La formació no és una teràpia sinó una formació personal al servei de la intervenció amb el nen. Aleshores aquestes sessions li serviran per a que Eric no comence a tindre cels del germà ja que durant els primers mesos podrà comprovar que no serà ell el centre d’atenció dels seus pares , i tindrà que aprendre a ser el germà major. Veig correcte el funcionament que vol donar Sandra a la classe de psicomotricitat , ja que gracies a això els xiquets podran començar a saber com tractar amb algun nou membre que vinga a la família.

    Utilitzan les sessions podem dir que Eric on mes podría aprendre es en el joc simbólic, ja que ahí ell podria representar com es sent i Sandra podria ajudar-lo amb ninos com si fora el seu germa i vore com este actua en front aixo. Pero esta clar que no només es ella qui ha de actuar , sino tambe els pares , que en casa li tenen que anar explicant lo que pasara i ajudar-lo a portar-lo lo mes fàcil possible i intentar sempre que Eric es senta part de la familia sempre.

    D’acord amb el context del problema , jo opine que Sandra fa lo que creu millor per a poder integrar als nens en un altra etapa de la seua vida , ja que tots no sols Eric podrien arribar a ser germans majors algun dia. I gracies a eixes sessions els nens podrà desarrollar els seux coneixements i aprendre a tractar amb altres persones.

La sessiò de psicomotricitat

    La psicomotricitat es una eina per  a afovorir  els  aprenentatges  escolars  bàsics de forma constructiva i significativa per part de l’alumne, ja que a partir del  treball psicomotriu ajudem el nen i la nena a preparar i consolidar els conceptes que ha d’anar assolint durant el curs, sempre a partir de la seva propia acció i del joc.

   Según  Bernard Aucouturier  l'expressivitat motriu és la manera original amb la qual l'infant manifesta els seus continguts interns inconscients, procedents de les primeres interaccions amb el món envoltant. Des de la meua opinió , jo  pense que lo que lo que Sandra vol fer  es utilitzar les sessió de psicomotricitat per a que Eric aprenga  a saber tractar al seu germà, ja que en les sessions de psicomotricitat els nens aprenen una formació persona que consisteix en  constituir la part central de la formació. L'objectiu és d'integrar un sistema d'actituds necessari en la relació a l'ajuda psicomotriu. La formació personal explora els processos de comunicació per la via sensòrio-motriu i emocional, afavoreix l'accés a la unitat de la persona i a un coneixement millor de si mateix. Aquesta formació es dóna en grup i requereix per part de cada participant una implicació corporal, emocional i verbal. La formació no és una teràpia sinó una formació personal al servei de la intervenció amb el nen. Aleshores aquestes sessions li serviran per a que Eric no comence a tindre cels del germà  ja que durant els primers mesos podrà comprovar que no serà ell el centre d’atenció dels seus pares , i tindrà que aprendre a ser el germà major. Veig correcte el funcionament que vol donar Sandra a la classe de psicomotricitat , ja que gracies a això els xiquets podran començar a saber com tractar amb algun nou membre que vinga a la família.

    Utilitzan les sessions podem dir que Eric on mes podría aprendre sera en el joc simbólic, ja que ahí ell podria representar com es sent i Sandra podria ajudar-lo amb ninos com si fora el seu germa i vore com este actua en front aixo. Pero esta clar que no només es ella qui ha de actuar , sino tambe els pares , que en casa li tenen que anar explicant lo que pasara i ajudar-lo a portar-lo lo mes fàcil possible i intentar sempre que Eric es senta part de la familia sempre.

     D’acord amb el context del problema , jo opine que Sandra fa lo que creu millor per a poder integrar als nens en un altra etapa de la seua vida , ja que tots no sols Eric podrien arribar a ser germans majors algun dia. I gracies a eixes sessions els nens podrà desarrollar els seux coneixements i  aprendre a tractar amb altres persones.

El caso de Marta 2.

    Después de haber obtenido las diferentes opiniones de algunos compañeros, he podido llegar a una conclusión que quizá no me había dado cuenta.

    Como bien han dicho ellos , el argumento esta muy bien elaborado, pero han destacado una palabra en la que yo no me había fijado , la palabra "trastadas". Puede que como bien hayan dicho ellos, nosotros los mayores lo podamos considerar así, pero es cierto que un niño pequeño no hace trastadas ya que el no sabe lo que hace, si no que nene/a esta explorando nuevas cosas en su entorno y mediante el contacto empieza a averiguar como son las cosas. 

    En conclusión, puesto que solo me han rectificado esa palabra , pienso que el texto esta bien y solo quería rectificar mediante la opinión de otros compañeros el pequeño fallo que he tenido al darle otro sentido a esa palabra.

El caso de Marta

    Cuando somos niños no nos damos cuenta de las cosas que hacemos y a veces podemos hacer “trastadas” de las cuales los padres no saben cómo solucionarlo. Exactamente estamos hablando de Marta, una niña de 1 o 2 años a la que le encanta abrir los cajones y tirar todo lo que hay dentro en el suelo. La madre la castiga y la riñe pero Marta no le hace ni caso, por eso esta va a la profesora y le cuenta el problema, a lo que la profesora le dice que son cosas niños.

     Tal y como cuenta el problema, podríamos darle muchísimas opiniones distintas a la madre. Bajo mi punto de vista pienso que la profesora lleva razón en que son cosas de niños, pero no creo que solo se le de esa razón a la madre para juzgar el problema de Marta. Yo le hubiera explicado que castigando y riñendo no arreglaría nada, ya que puede que el niño/a al sentir presión sobre algo se puede rebotar y hacerlo más veces. Si la madre ve que Marta empieza a desordenar su habitación, lo que tiene que hacer es explicarle que eso no está bien y ensañarle como recoger las cosas y volverlas a guardarlas. Es decir la madre junto a ella debe de ayudarla a recoger las cosas mientras le explica donde van estas, si la niña lo vuelve a hacer pues seguir haciendo lo mismo hasta que finalmente Marta se de cuenta de que si desordena o tira cualquier cosa, después tiene que volverlo a recoger y dejarlo en su sitio. Por lo tanto al ver que la madre lo recoge junto a ella, ella seguirá los pasos de la madre y finalmente cogerá el hábito de todo lo que saca luego lo tiene que volver a meter.

     De acuerdo con el contexto del problema, podemos llegar a la conclusión de que si los niños hacen “trastadas” lo que no puedes hacer es castigarlo, reñirle o gritarle, si no que tienes que explicarle que lo que hace no está bien y implicarte con él para demostrarle como se hace hasta que este/a coja el hábito. Ya que todo niño se fija en lo que hacen a su alrededor y es de ahí de donde aprende.

¿ Que espero del modulo de Desarrollo cognitivo y motor ?

      Por lo que llevamos trabajando hasta ahora , de este modulo yo espero acabar teniendo la sabiduria de como poco a poco ir educando a un niño y poder ver su desarrollo, es decir sus primeros pasos , sus primeras palabas etc. Y espero saber actuar en cada momento como un buen educador infantil.