La sessiò de psicomotricitat

    La psicomotricitat es una eina per  a afovorir  els  aprenentatges  escolars  bàsics de forma constructiva i significativa per part de l’alumne, ja que a partir del  treball psicomotriu ajudem el nen i la nena a preparar i consolidar els conceptes que ha d’anar assolint durant el curs, sempre a partir de la seva propia acció i del joc.

   Según  Bernard Aucouturier  l'expressivitat motriu és la manera original amb la qual l'infant manifesta els seus continguts interns inconscients, procedents de les primeres interaccions amb el món envoltant. Des de la meua opinió , jo  pense que lo que lo que Sandra vol fer  es utilitzar les sessió de psicomotricitat per a que Eric aprenga  a saber tractar al seu germà, ja que en les sessions de psicomotricitat els nens aprenen una formació persona que consisteix en  constituir la part central de la formació. L'objectiu és d'integrar un sistema d'actituds necessari en la relació a l'ajuda psicomotriu. La formació personal explora els processos de comunicació per la via sensòrio-motriu i emocional, afavoreix l'accés a la unitat de la persona i a un coneixement millor de si mateix. Aquesta formació es dóna en grup i requereix per part de cada participant una implicació corporal, emocional i verbal. La formació no és una teràpia sinó una formació personal al servei de la intervenció amb el nen. Aleshores aquestes sessions li serviran per a que Eric no comence a tindre cels del germà  ja que durant els primers mesos podrà comprovar que no serà ell el centre d’atenció dels seus pares , i tindrà que aprendre a ser el germà major. Veig correcte el funcionament que vol donar Sandra a la classe de psicomotricitat , ja que gracies a això els xiquets podran començar a saber com tractar amb algun nou membre que vinga a la família.

    Utilitzan les sessions podem dir que Eric on mes podría aprendre sera en el joc simbólic, ja que ahí ell podria representar com es sent i Sandra podria ajudar-lo amb ninos com si fora el seu germa i vore com este actua en front aixo. Pero esta clar que no només es ella qui ha de actuar , sino tambe els pares , que en casa li tenen que anar explicant lo que pasara i ajudar-lo a portar-lo lo mes fàcil possible i intentar sempre que Eric es senta part de la familia sempre.

     D’acord amb el context del problema , jo opine que Sandra fa lo que creu millor per a poder integrar als nens en un altra etapa de la seua vida , ja que tots no sols Eric podrien arribar a ser germans majors algun dia. I gracies a eixes sessions els nens podrà desarrollar els seux coneixements i  aprendre a tractar amb altres persones.