Activitat Sensorial 2

Com be planteja aquest cas , Elena es una nena de 15 mesos de edat i Miguel el professor nota que Elena a diferencia de la resta de la classe no diu ni una sola paraula. Miguel parla en els pares i els planteja el problema, ja que ell pensa que potser la nena tinga una deficiència auditiva i per això no parla encara i els recomana que vagin al metge. La pregunta és com deu actuar Miguel davant de que Elena tinga una deficiència auditiva ?

Les deficiències auditives, també denominades com perduda auditiva i hipoacúsies, ocorren quan hi ha un problema en els oïts o en una o més parts que faciliten la audició. La paraula deficiència significa que algo no esta funcionant correctament o tan be com deuria.

Primer que res Miguel deu acceptar que la nena es igual que tots els demes nens i no te que sobresaltar-se en ningun moment. Miguel deuria parlar en el centre per a que aquests li pogueren sol·licitar un logopeda o un mestre de ajuda per tractar de millor manera la deficiència de Elena , ja que aquests son els professionals que ajuden a les persones en deficiència.

El professor en ningun moment deuria de canviar a Elena de classe, mes que res perquè ella pot aprendre igual que els demes però d’altres maneres. Es dir Elena necessitarà un tracte diferent per comunicar-se i començar a parlar. Alguns processos poden ser els següents:

 · Quan se estigi llegint hi ha que utilitzar el llenguatge de senyes amb moviments corporals i facials. Es deu procurar que aquests moviments siguin de forma espontània i de fàcil comprensió.

 

  · Ensenyar en paciència, dedicació i el mes important: llegir en veu alta, gesticulant i fent mímica.

  · Llegir contes infantils , ja que son estimulants per als nens sords.

 

 · No descuidar ningun llenguatge, quan se estigi llegint no hi ha que oblidar ni la mímica ni la lectura.

 

  · Seguir les indicacions del nen i tindre-les en conter. No hi ha que aïllares de la historia.

 

Miguel pot decidir si Elena es capaç de fer totes les activitat col·lectives en els seus companys o si algunes vegades es millor que vagi a una altra classe per poder fer activitats que li vagin millor a ella. Però en ningun moment ell deu ni castigar-la ni premiar-la perquè la nena no te la culpa de tindre eixa discapacitat i ella si l’educació es correcta anirà aprenen igual que els demes nens encara que potser vagi mes lentament.

 

El relacionar-se amb els seus company es bo per a Elena , ja que pot anar aprenent sense haver de parlar, se poden utilitzar els jocs simbòlics d’una classe de psicomotricitat on Elena pot jugar amb els demes nens i nenes representat les seues imaginacions o expressar els seues sentiments respecte a com se sent ella en els demes.

 

També cap la possibilitat de que Elena no sofrisca ninguna deficiencia, i que aquest problema vinga donat per el poc de temps que ella pasa amb els seus pares, ja que aquests sols estan en casa per la nit i ella es pasa el temps en casa la seua iaia que te 80 anys.

 

D’acord amb aquest problema jo opine que Miguel no es tindria que alterar, deuria demanar ajuda i anar tractant a Elena com una mes però ajudant-la amb la forma que ella tindrà que aprendre poc a poc i tenint paciència perquè ella finalment aconseguirà el seu propòsit. Si el problema fora el poc de temps que pasen els pares en la xiqueta Miguel tindria que parlar amb ells i plantejar-los el cas per poder solucionar el problema de Elena.