Com be planteja aquest cas , Elena es una
nena de 15 mesos de edat i Miguel el professor nota que Elena a diferencia de
la resta de la classe no diu ni una sola paraula. Miguel parla en els pares i
els planteja el problema, ja que ell pensa que potser la nena tinga una deficiència
auditiva i per això no parla encara i els recomana que vagin al metge. La
pregunta és com deu actuar Miguel davant de que Elena tinga una deficiència
auditiva ?
Les
deficiències auditives, també denominades com perduda auditiva i hipoacúsies,
ocorren quan hi ha un problema en els oïts o en una o més parts que faciliten
la audició. La paraula deficiència significa que algo no esta funcionant
correctament o tan be com deuria.
Primer
que res Miguel deu acceptar que la nena es igual que tots els demes nens i no
te que sobresaltar-se en ningun moment. Miguel deuria parlar en el centre per a
que aquests li pogueren sol·licitar un logopeda o un mestre de ajuda per
tractar de millor manera la deficiència de Elena , ja que aquests son els
professionals que ajuden a les persones en deficiència.
El
professor en ningun moment deuria de canviar a Elena de classe, mes que res perquè
ella pot aprendre igual que els demes però d’altres maneres. Es dir Elena necessitarà
un tracte diferent per comunicar-se i començar a parlar. Alguns processos poden
ser els següents:
·
Quan se estigi llegint hi ha
que utilitzar el llenguatge de senyes amb moviments corporals i facials. Es deu
procurar que aquests moviments siguin de forma espontània i de fàcil comprensió.
·
Ensenyar en paciència, dedicació
i el mes important: llegir en veu alta, gesticulant i fent mímica.
·
Llegir contes infantils , ja
que son estimulants per als nens sords.
·
No descuidar ningun
llenguatge, quan se estigi llegint no hi ha que oblidar ni la mímica ni la
lectura.
·
Seguir les indicacions del
nen i tindre-les en conter. No hi ha que aïllares de la historia.
Miguel pot decidir si Elena es capaç de
fer totes les activitat col·lectives en els seus companys o si algunes vegades
es millor que vagi a una altra classe per poder fer activitats que li vagin
millor a ella. Però en ningun moment ell deu ni castigar-la ni premiar-la perquè
la nena no te la culpa de tindre eixa discapacitat i ella si l’educació es
correcta anirà aprenen igual que els demes nens encara que potser vagi mes
lentament.
El relacionar-se amb els seus company es
bo per a Elena , ja que pot anar aprenent sense haver de parlar, se poden
utilitzar els jocs simbòlics d’una classe de psicomotricitat on Elena pot jugar
amb els demes nens i nenes representat les seues imaginacions o expressar els
seues sentiments respecte a com se sent ella en els demes.
D’acord amb aquest problema jo opine que
Miguel no es tindria que alterar, deuria demanar ajuda i anar tractant a Elena
com una mes però ajudant-la amb la forma que ella tindrà que aprendre poc a poc
i tenint paciència perquè ella finalment aconseguirà el seu propòsit.

Hola Mikel! me ha gustado tu entrada, has puesto ideas diferentes a las mias que están bien, fins ara :)
ResponderEliminarHola Mikel! M´ha agradat molt la teua entrada, està molt completa. Però crec que cap la possibilitat de que Elena no tinga cap deficiencia, i el seu comportament pot estar donat per la situació que té a casa. Els seus pares están molt poc de temps amb ella, i la seua iaia té 80 anys. Tot i aixó, perfecte.
ResponderEliminar